L’Europarlament aprova la reforma de la Llei de Copyright que canviarà la manera com utilitzem Internet

La modificació d’aquesta legislació farà que la informació que circuli per la xarxa protegeixi els seus autors i endureixi les regles per difondre continguts de tercers

El principi del fi de la llibertat en el món online o una evolució cap a un Internet més segur per a tots els usuaris. Aquestes són les dues incògnites que caldrà destapar després que el passat 12 de setembre l’Europarlament aprovés la reforma de la Llei del Copyright Online a la seva seu d’Estrasburg. La modificació de la llei, no exempta de controvèrsia entre els diputats de l’Eurocambra, va entrar en vigor l’any 2001 i actualment s’ha reformulat amb l’objectiu de defensar els drets dels autors que difonen les seves obres, protegint-les de l’ús que en fan altres grans plataformes com Google, Facebook, Youtube o Reddit.

Alguns mitjans que difonen gratuïtament continguts com Wikipedia, una de les plataformes més damnificades si entra en vigor de la nova Llei Online, ja ha demostrat el seu desacord amb aquesta proposta, tancant temporalment el web com a senyal de protesta. L’última paraula, de moment, la tindrà altre cop el Parlament Europeu, al gener de 2019, en el segon i últim assalt per decidir si s’instaura un nou ordre a Internet que beneficiï a tots internautes, o per contra, només als creadors de continguts i als mitjans de comunicació.

Els articles 11 i 13, la base de la reforma de la Llei Online

Per tal d’entendre els canvis que suposaria l’aprovació final de la reforma de la Llei, cal posar en relleu quin són els articles que comportaran aquesta transformació del món online. En aquest cas, es centra en els articles 11 i 13 de la Llei del Copyright Online. Dos textos que recullen entre altres punts, les indemnitzacions econòmiques per difondre continguts sense l’autorització dels seus creadors, o la responsabilització per part de les grans plataformes de supervisar la informació que es divulga als llocs web i a les xarxes socials.

En primer lloc, l’article 11 de la llei inclou el dret per als autors de premsa escrita a autoritzar o prohibir a mitjans de difusió de continguts com Google News reproduir les seves pròpies publicacions, de manera que podran decidir si volen cobrar per utilitzar-les. D’aquesta manera, la reforma de la Llei de Copyright Online no només afecta a les notícies que es troben a les pàgines web i als enllaços, si no que també als snippets o fragments de notícies que apareixen als cercadors. Altres, com les plataformes comercials com Youtube, la llei les responsabilitzarà d’acord amb el que els seus usuaris pugin a la xarxa, de manera que es prendran mesures proporcionals per als continguts inapropiats que violin els drets d’autor d’obres protegides.

Per altra banda, l’article 13 és el que ha provocat una major allau de crítiques. El text inclou l’obligació de controlar els continguts, instant a plataformes com Twitter, Facebook o el mateix Google a utilitzar eines per reconèixer si s’estan vulnerant els drets d’autor en les obres, abans que circulin per la xarxa. Un canvi significatiu ja que fins ara només es realitzava un control posterior, després d’haver-se publicat el contingut.

Una llei amb un gran seguici de defensors però també de detractors

Aquest canvi en les regles del joc d’Internet ha sigut, per descomptat, motiu de controvèrsia entre diferents col·lectius propietaris de llocs webs, i també entre els mateixos eurodiputats de la cambra. En aquest sentit, hi ha parlamentaris que defensen i veuen necessària aquesta evolució per protegir l’autoria dels continguts que es difonen a les xarxes i, per contra, n’hi ha d’altres s’hi oposen frontalment. “Extremadament rígida” i un “atemptat contra la llibertat d’expressió” són alguns exemples d’opinions que ha suscitat la modificació d’aquesta controvertida legislació online.

Els sectors que defensen la Llei de Copyright consideren que es tracta d’una modernització i una millora de la normativa que defensarà per sempre els drets d’autor a les xarxes. No obstant això, considera que la normativa ha estat reformulada per ser més estricta amb les grans plataformes, però al mateix temps més “flexibles” per als petits portals web i blogs. En aquests últims casos, una de les mesures que veurien en bons ulls seria, per exemple, oferir instruments per reclamar la publicació d’alguns continguts que s’han desautoritzat, de forma arbitrària. D’aquesta manera es continuaria defensant els drets d’autoria i s’obriria una finestra de “diàleg” on s’atendrien les peticions que presentin els usuaris.

Per contra, com totes les lleis que proposen canvis notables en la manera com les persones interactuen amb el món, la Llei del Copyright Online suma una gran nombre de crítics que no confien en la viabilitat de les noves mesures. I això és degut a la incertesa sobre cap a on pot arribar a evolucionar la Llei en els anys següents. Molts consideren que en principi, només es tracta d’una censura preventiva però que en un futur, això pot comportar que els algoritmes d’Internet acabin imposant la censura en altres aspectes, com les opinions dels usuaris.

En qualsevol cas, s’haurà d’esperar als resultats de l’última votació que tindrà lloc al gener, quan es dictarà si finalment seguim amb el model actual o si realment ens trobem davant d’un dels canvis més importants de tota la història d’Internet.